M'assec al terra, sota la taula

Acabo d'arribar a casa i em sento la persona més miserable del món. Entro a l'habitació i m'entren ganes de plorar. Engego l'ordinador i em consumeixo, com un paper que s'exposa a un foc. Obro el messenger i miro qui està conectat. Ningú que m'interesi. Obro una pagina d'internet i entro al facebook. 10 notificacions. Tanco, i deixo l'ordinador encés, amb la música sonant pels altaveus. Em quedo estàtica al centre de l'habitació, pensant en tot i en res. Em miro les mans, que descancen sobre les meves cames, i els ulls em començan a picar. El soroll del messenger em trenca el meu moment de confusió emocional. La persona que no m'esperava que em parlés, ho esta fent i es feliç. Em pregunta com estic, i com em va la vida. Li contesto amb monosilabs. La persona que es a l'altre banda de l'ordinador es dona compte de que no es el meu dia. Em pregunta que perque estic trista i jo li contesto que necesito pensar. Em diu que s'ha d'anar i que per la nit em trucarà per parlar. No el contesto i deixo que la música soni. M'aixeco de la cadira, i agafo paper i llapis i m'assec al terra, sota la taula, on començo el meu camí cap al meu món.

Saps aquells dies que vols que s'acabi ja i anar al llit, i pensar, demà es un altre dia? Un dia que t'aixeques amb el peu esquerra, i que penses, que ho fas tot a dretes i al final et surt tot a esquerres. Saber que no pots somriure, perquè el teu cor no t'ho admet. No poder parlar, sense que les paraules s'et acabin enfonsan a esòfag. No poder mirar a ningú perque veuríen les llàgrimes que estàn a punt de brollar. Et sents fràgil i miserable. Ets una petita partícula de pols en mig del no-res. Ets una petita gota d'aigua en mig del gran oceà, on ningú, abans hi ha arribat. Et sens sola i petita en un món massa gran per tu. En aquest moment, estic cansada, tinc ganes de plorar, de dormir, de cridar a tothom, de correr, fins que no pugui arribar a més, fins que les meves cames m'impedeixin seguir corrents, tinc ganes de agafar-ho tot i enviar-ho a la merda.

Tinc ganes de ser estimada per algú.

Un dia vaig escoltar una cançó, que em va fer sentir estimada. Un dia vaig escoltar una frase, que em va fer sentir-me important, i què sempre em seguirà, fins que mori.

I si tot això no et pot aturar, jo saltaré per tu.