Lloc geomètric

Tinc el llibre de matemàtiques obert per la pàgina 140. Lloc geomètric. En qüestió de minuts hauré de seguir estudiant. Pero es que ara vull capbussar-me en el meu mon.

Surto de casa i començo a caminar per la meva ciutat. A cada passa que dono, m'allunyo de la meva pressó particular i m'apropo a la meva llibertat. Cotxes, persones, animals, passen pel meu costat. Camino carrer a dalt per perdre'm una mica. Ara no hi han cotxes, ni persones, ni animals, només estic jo i la naturalesa. M'adentro en la mesa del bocs fins arribar on ningú avans s'ha atrevit a entrar. Des d'allà pots veure tota la ciutat. Et sents la persona més poderosa del món. La bisa càlida d'aquell 5 d'abril, m'acarona el cos. Es una sensació única. M'assec al costat de l'arbre caigut i recolço l'esquena a la fusta. Trec el meu quaden de notes i miró a l'horitzó. Avui el cel es blau i soc feliç, aquí i ara. Pot semblar una bastiesa, pero es que ho soc. La meva mà esquerra comença a escriure. De tant en tant miró al meu voltant. Calma i serenitat es el que m'envolta. Es una sensació tan agradable que començo a cloure els ulls i deixo evadir-me pels meus somnis.

Al tornar a obrir els ulls el full que havia començat a escriure i que había deixar a la meitat, era complert. M'espanto. No era la meva lletra. Jo había començat a escriure:Com se que aixó es real. Com puc arribar a pensar que em pot passar. Se que puc ser molt tossuda en algunes coses, pero se com treure'm les castenyes del foc. Pero a vegades em sento tan vuida, tan sola, que pensant en tu no m'és suficient. T'anyoro. ¿Com puc saber si tot aixó es de veritat?

Deixo la pregunta en el aire, pero aquesta perona me l'ha respos: Ho pots saber fàcilment perque a mi també em passa el mateix. Només has de pensar que la vida es un tren que corre i corre per la soletat i que tard o dora la persona indicada t'espera en alguna estació. T'estic esperant. No triguis massa.

PD: Tens una Kiosc al Trencaclosques. Sigues llesta.

Matemàtiques. Quin aborriment. Vull seguir el meu camí amb ell. Vull agafar aquell tren i deixar-ho tot enrera, pero he de ser realista. El meu món de fantasia es estremadament fantasiós.