Vermell

Sóc extremadament incapaç de fer feliç a algú. Sempre que vull ajudar a una persona del meu entorn, sempre acaba pitjor que el començament. I em dol. Vull saber com et sents quan guanyes algo. Vull sentir el gust de la victoria a la meva boca. Vull estar al cap d'amunt, en el número 1, per un moment. M'és igual si després la patacada contra el terra es més forta.

L' únic que vull es seguir endavant amb la meva vida, viatjar, llegir, escriure, veure pel·lícules, caminar, riure, parlar, plorar, enamorar-me, somiar, canviar, cridar, amagar-me, xiuxigüejar. Vull calmar la set de la soletat. Vull saber el que es ser estimada per algú i odiada per tots. En el meu cap, una creuada de sentiments i dubtes que em fan sentir-me la cosa més miserable de la terra. Es frustant. Intento llevar-me cada dia amb un somriure a la cara, pero el que me'n volta fa que aquest somriure desaparegui per temps indefinit.

I si jo sola no ho puc fer, demanaré ajuda al meu subconscient mentres em menjo una pegadolça vermella.