miércoles, 20 de octubre de 2010

Gelat de fastucs

Són les 5 de la tarde i estic a la perruqueria i m'invaeix les ganes de parlar amb tu. L' única forma es escrivin-te. Una dona, entrada ja als 70 anys, està a la meva esquerra. Parla amb una perruquera que lo segueix el rotllo sense fer-li massa cas. La dona parla de lo malament que esà anant el país i bramava que aixó amb Franco no passava. A la meva dreta s'asseu una nena de 5 anys que li plorava a la seva mare que no volia tallar-se el cabell. La petita d'ull marrons em mira i li somric. Ella desconfiada torna a mirar a la seva mare ploriquejant de nou. Una perruquera se li apropa i li diu que la deixarà com una princesa, la nena de la que m'entero que es diu Sonia, li fa jurar. La parrecura després de riure, li jura. Va passant el temps i intento volar cap el meu mon.
Allá veig com caminem els dos agafats de la mà per una ciutat que ningú ens coneix i passem indiferents per les mirades de la gent. El cabell m'arriba mes o menys per l'alçada de la cintura. Imagino que me l'acarones quan estem els dos al llit intentant que la nit no acabi i que al trenc d'alba en haguem de separar. Imagino que comença a nevari i refresca al instant i que quan arrivem a casa, ens seiem a la vora del foc i esperem a que els nostres cossos tornin a la seva temperatura normal. Imagino tantes coses que es imposible explicarte-les. Aixó ho hauria de haver fet fa temps, pero no tenia la sufucient valentia com per fer aquest pas tota sola, pero soc valenta i el faig.
Els crits de la señora del meu costat son cada vegada mes alts i molestos. La miro i veig que l'estan secant el cabell, pero ella no para de parlar. Miro a la meva dreta i veig a la nena que avans ploraba, somrient feliç per com li habia quedat el cabell. Veig que al seu rostre hi denota un gran alegria i felicitat infinita. Somric jo també i em miro al mirall. Els meus ulls verds recorren el meu rostre al mirall y acaba amb el cabell. Una perruquera s'apropa per derrera i em toca una mica el cabell.

- A vera maca - em mira a través del mirall. - Com vols el cabell?
- Tallame'l per l'altura de l'hombro.

La perruquera em mira espantada i jo moc el cap dient-li que si. Agafa unes tisores i el cabell va callent de mica en mica.

Ho sento, havia de canviar i contenta i feliç camino pel carrer menjant-me un gelat de fastucs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario