Allá veig com caminem els dos agafats de la mà per una ciutat que ningú ens coneix i passem indiferents per les mirades de la gent. El cabell m'arriba mes o menys per l'alçada de la cintura. Imagino que me l'acarones quan estem els dos al llit intentant que la nit no acabi i que al trenc d'alba en haguem de separar. Imagino que comença a nevari i refresca al instant i que quan arrivem a casa, ens seiem a la vora del foc i esperem a que els nostres cossos tornin a la seva temperatura normal. Imagino tantes coses que es imposible explicarte-les. Aixó ho hauria de haver fet fa temps, pero no tenia la sufucient valentia com per fer aquest pas tota sola, pero soc valenta i el faig.
Els crits de la señora del meu costat son cada vegada mes alts i molestos. La miro i veig que l'estan secant el cabell, pero ella no para de parlar. Miro a la meva dreta i veig a la nena que avans ploraba, somrient feliç per com li habia quedat el cabell. Veig que al seu rostre hi denota un gran alegria i felicitat infinita. Somric jo també i em miro al mirall. Els meus ulls verds recorren el meu rostre al mirall y acaba amb el cabell. Una perruquera s'apropa per derrera i em toca una mica el cabell.
- A vera maca - em mira a través del mirall. - Com vols el cabell?
- Tallame'l per l'altura de l'hombro.
La perruquera em mira espantada i jo moc el cap dient-li que si. Agafa unes tisores i el cabell va callent de mica en mica.
Ho sento, havia de canviar i contenta i feliç camino pel carrer menjant-me un gelat de fastucs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario